16 de juliol del 2009

L'Amadeu

Avuí he vist a l'Amadeu, estava segut en una de les poques cadires que hi ha a la plaça de Villa de Madrid. Acabava de treure les seves pertenences del pis del passatge de Magarola, l'havien ajudat uns quants amigs, estava agrait i resignat alhora, l'Ajuntament li ha cedit un pis de protecció oficial al Raval pel que sembla amb ascensor, m'he alegrat que l'hagi pogut aconseguir a prop d'on ha viscut tota la vida. L'Amadeu té un pis on pot viure dignament fins quan vulgui.

Ens hem d'alegrar tots plegats que les mobiltzacions veïnals funcionin. Tenim una eina molt
poderosa, la pressió pública de la informació en xarxa.
És cert que la afluència desmesurada per accedir a un servei l'acaba colapsant, l'extensió de les xarxes públiques tenen l'efecte contrari, s'autoalimenten i és fan cada cop més grans.
Endavant !
Teresa

És aquest el problema de Barcelona?

La vestimenta es importante, y Barcelona no puede ser, con todos los respetos, ni Lloret de Mar ni Salou, pero aún importan más otras cosas, como orinar en la calle o molestar con el griterío", corrobora Miquel Àngel Fraile, de la Confederación de Comercio de Catalana.

Article de El País