11 de juny de 2009

Desnonament al Gòtic

Desnonament de l'Amadeu Padró i Picamal avui dia 11 de juny a partir de les 8,30 del matí.
Passatge Magaroles, 1
(al costat del Bar Menage a Trois, carrer d'en Bot/Plaça Vila de Madrid)
Ciutat Vella, de Barcelona
=====================Demà viurem un altre cop una de les violències més dramàtiques que pot patir un ciutadà honest: el desnonament.
Demà treur'an de casa a l'Amadeu Padró i Picamal, de 63 anys, solter, sense fills i sense germans ni pares. Un home sol, doncs, que ha treballat tota la vida com un escarràs, des de vailet i fins que una malaltia el va deixar fora de combat, ara fa uns quants anys. Un home pobre, que viu única i exclusivament d'una pensió d'uns 400 euros aproximadament. Tanmateix és un veí sempre alegre, un jubilat ple de sentit de l'humor. I el més difícil: amic de tothom. Cada migdia feia el seu únic luxe: una cerveseta al bar del carrer d'en Bot. Al seu costat sempre hi havia un grapat de veïns fent petar la xerrada. Serà difícil tornar a trobar avui a Ciutat Vella una tertúlia popular com aquesta, veritable fórum de memòria històrica del barri.
Fa uns quants anys un grup de, diguem-ne, inversors, va adquirir la finca del passatge Magaroles on hi viu l'Amadeu.
Ja se sap: casas antigues, estat de conservació deficient, veïns vells, contractes indefinits, lloguers barats, i aquest tipus de característiques que rebaixen el valor de la finca però que una situació cèntrica i un diguem-ne ecosistema prou permisiu com per poguer anar apretant els cargols als llogaters fins buidar la finca, i acabar convertint l'operació en una oportunitat de negoci rodona.

A l'any 2003 es mitjans de comunicació varen començar per primer cop a Espanya a denunciar la existència al Barri Gòtic, d'un fenòmen nou: el mobbing immobiliari, especialment actiu en aquests carrers, però que aviat es va estendre a tot arreu. Sis anys després, totes i cadascuna de les situacions llavors denunciades han acabat amb els veïns desallotjats o bé segueixen pudrint-se. Demá, l'Amadeu Padró i Picamal es convertirá en una víctima més d'aquesta plaga que ha enriquit a uns quants i ha empobrit a una majoria.
Avui, amb el seu etern somriure, aquest home que no ha tingut mai res de seu m'ha confiat les seves possesions més valuoses: una maleta plena de records, fotos del barri en blanc i negre, dibuixos dels clients del Bar La Oficina que van fundar els seus pares, revistes dels anys 50, de quan a la plaça Vila de Madrid es van descobrir les tombes romanes, les factures dels rebuts del pis que durant anys ha hagut d'anar a pagar al Jutjat, citacions, peticions d'advocat d'ofici... res, tot plegat paper mullat.
Avui, i en una convocatòria informal feta a cuita corrents han vingut a donar-li ànims veïns del carrer d'en Bot, de la Portaferrissa, de Francesc Pujols, del passatge Magaroles, de la Plaça Vila de Madrid, companys de la mili...
gent que fa més de mig segle que coneix l'Amadeu.
Pensant amb ells, per no traicionar l'estil de l'Amadeu, i per no entrebancar les gestions que fant alguns veïns que
truquen totes les portes possibles a la recerca de solucions, avui acabaré aquest missatge mossegant-me la llengüa i serrant ben fort les dents.
Demá, segons vagi, veurem qué hem de fer.
Barcelona, 11 de Juny de 2009 - Alfred Comin